Exposició: "Del mur al llenç"
Del 6 al 28 d'abril
Inauguració 6 d'abril a les 19.30h. Acció inaugural de Street Life
Exposició col·lectiva d'artistes de diferents estils i tècniques de l'escena grafitera de Barcelona
Artistes: Kafre, Mar, Lorena Eloizaga, Enric Font, Otica, H101, Marta Antares, Tayone, Reb i Kamil Escruela.
Els murs sempre han parlat, des de les pintures rupestres fins als nostres dies.
Diuen algunes llengües que l'origen del grafit com a disciplina artística neix a New York als anys 60. Al maig del 68 els carrers es llevaven pintats per les revoltes estudiantils i socials.
Flirtejant entre la protesta social, l'art i el vandalisme, als anys vuitanta es va afermar el grafitti a moltes ciutats del món. El pas de la paret al llenç, va ser impulsat per la rellevància artística de Basquiat i Haring i per l'interès del polifacètic Andy Warhol.
L'esprai, estendard de la pintura urbana, va ser barrejat amb altres mètodes més convencionals com l'acrílic, l'oli o la brotxa alhora que es desenvolupaven altres formes per donar vida a l'espai públic, com el 'stencil' o els adhesius.
Amb l'entrada del nou mil·lenni, mentre l'art urbà es globalitzava amb artistes com el britànic Bansky o l'italià Blu, els carrers van ser testimoni de l'ascens de Space Invader, inspirats en el cèlebre joc de marcianets dels anys vuitanta.
En paral·lel, floreixen galeries i cases de subhastes especialitzades on es venen obres. El grafit s'obre pas en museus i alhora es comença a penalitzar als artistes de carrer. Les administracions comencen a esborrar veritables joies de l'art mural de les parets.
Molts artistes no pinten per estar en els museus i molts adolescents pinten per sentir-se lliures de crear en qualsevol lloc. Tot això crea una sèrie d'interrogants i un codi ètic contradictori per si mateix: on es pot pintar i on no, la regulació o no del grafitti, on hi ha la llibertat de l'individu d'expressar-se, espais on els artistes no haurien de pintar mai, els que gaudeixen tacant les creacions d'altres, la despesa pública en tapar els grafittis, etc.
A Barcelona la llei del civisme va crear l'any 2005 una normativa de les més estrictes del món en aquest tema. Van sorgir associacions impulsores del grafit a les ciutats, impulsant la creació de murs lliures regulats perquè els artistes puguin expressar-se lliurement. Molts artistes de la nostra ciutat són reconeguts internacionalment creant un estil propi. Molts artistes han creat un imaginari de personatges i formes que han conviscut amb una generació a Barcelona.
El Centre Cívic Barceloneta acull una mostra de 10 artistes establerts a Barcelona amb estils i formes d’entendre l’art molt diferents. Del mur al llenç, de l'exterior a l'interior, i el carrer com a espai vital per desenvolupar la seva obra, són els denominadors comuns d’aquesta exposició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada